Poesía

Escribo poemas en castellano (Caminar por la hipotenusa) y en valenciano (La vida en quatre paraules). El castellano es la lengua en la que crecí y el valenciano la lengua en la que amo muchas de las cosas y personas que me rodean. Me declaro una bígama lingüística de los pies a la cabeza.

La mía es una poesía provisional e irreverente. No corrijo, escribo y comparto. Y cuando corrijo lo hago on line. Utilizo estos dos blogs para conectar con mis propios sentimientos y con los de otra gente. Sin más pretensiones.

Com declaració poética…faria servir aquest poema

Parar taula
DICIEMBRE 22, 2012

Al meu estimat Salvat Papasseit

Digues-li a les paraules que anem a parar taula
que no esperen grans i misterioses troballes
nosaltres parlem del aigua i de la terra
del silenci de la serra
del vent bufant pels carrers de la ciutat
de com ens tremolen les cames baix les seues torres
de la delicadessa dels seus jardins
de la solitud, de l’amor
de la cuïna i de la cura dels altres

Són tot paraules de anar per casa
perque hem aborrit el discurs grandilocuent de l’assemblea
les grans ortodoxies disfressades de llibertat
les tribunes on els valents declaren
l’única veritat: la seua manera de viure.

Digues-li que gaudim al peu de la foraca
i que les veles dels nostres vaixells són simples llençols
on es pot sentir encara
la petjada dels cossos que s’han estimat per sempre.